Després de poc temps, van venir temps difícils i, amb "l'ajut" de la família, l'empresa va fer fallida. Completament arruïnats i repudiats, Núria va tornar a cosir camises i punys. En Jaume, oblidat per la seva família buscava desesperadament com guanyar-se la vida.

Però no tot eren males notícies. Un 23 d'abril neixia a Tarragona una nena anomenada Rosita, forta, morena i amb els ulls grans i els llavis carnosos. Era lluitadora i patidora, per això quasi no va plorar en néixer. Havia heretat el caràcter fort del pare i la frescor de la mare.

L'endemà del bateig, va visitar-los un parent: en Domènech Güansé i Salesas, un dels grans escriptors i literats tarragonins. Va ser ell qui els va animar a anar-se'n a Cuba, a començar de nou, a fer de l'adversitat una oportunitat!

Poc en sabem del que va succeïr a Cuba... només que finalment tornen a Tarragona amb una cervesa que no podia dir-se d'una altra manera: ROSITA, de Tarragona.